Vint-i-sis anys si no recorde mant d'arribada del Moro Maclet al seu poble i de la proclamació d'independència... He faltat pocs anys i per causa de força major. Estic tan devanit amb la gent de l'Assemblea de Veïns, que quan em trobe entre ells és festa gran. I no hi ha res com compartir la més caòtica i desorganitzada mostra cultural que acullen les nostres celebracions. El Carnestoltes de Benimaclet és un poti-poti d'experiències diverses i precioses que, si ets capaç de copsar-les, t'atrapen i et fan seu... Jo vaig recordar molt la primera de les meues participacions, ja fa vora vint anys, o més..., com en aquella ocasió, no he tingut cap participació. Ni he fet de dimoni ni de músic ni de geganter. Així que m'he passejat entre la multitud -immensa enguany, i reivindicativa- per a gaudir d'aqueixos moments preciosos que vos deia, i pillar-los amb la meua camereta... Ara vos en passe alguns d'ells, uns pocs, remesclats com cal...
Què seria del Carnestoltes de Benimaclet sense la Peli? És l'ànima induscutible d'Assemblea i festa. Sempre treballant, i treballant bé... No només no es desanima sinó que ens infon ànim a nosaltres. L'admirem com a poques persones, i l'estimem que és cosa de no dir.
I ací la tenim, amb l'Aina i l'Arnau, banyeruts simpatiquíssims que seran, en el futur, dimonis, músics, geganters, moros, el que ells vulguen al Carnestoltes...
M'agrada molt aquesta foto. La Lisa ens mira fixament mentre Rafa du al be l'Arnau, distret amb com munten la gegantessa Cleta. Està fet un parot l'estudiant aquest..., i això m'embadaleix...
I què dir de l'Àngels? És un sol! Sempre té un somriure i una bona paraula, i a l'hora de donar foc..., una canya! Quina sort tenir-la com amiga!
I abans de començar res, l'altaret de Sant Joan Fuster ja té preparada la decoració festiva...
Ja ho sabeu i vos ho he dit: una desorganització sorollosa, esplèndida, amable, engrescadora, enamoradissa... Ara s'alça una torre com t'apareix l'Ajuntament Carnestoltenc, com trobes els Gegants a ritme de marxa mora que es mescla amb la Muixeranga mentre al davant sonen els tocs de Dimonis...
Tirant s'observa interessat com s'alça una de les primeres torres. La Muixeranga de València va protagonitzar moments molt bells en la vesprada carnestoltenca... Vos agrada el monyo del Tirant? No em vaig passar jo els meus moments grapant-li la cabellera per la vesprada, després de dinar-nos una ben cuinada paella...
Abans féiem unes carretillades de por. Ara ens prohibeixen l'ús de determinats productes pirotècnics i ens cal limitar-nos a coses infantils. Però estèticament encara fem por en encendre els coetets, eh?
Una sorpresa agradabilíssima, el bon fer d'aquest grup de gaiters, Celtúria es diuen. Obrien la cercavila amb uns sons d'allò més evocadors. I les seues disfresses guanyaren l'aplaudiment de tothom.
Perquè preciosa i molt ben dita fou la proclama d'enguany... La podeu trobar en un anterior post nostre. Ací estem al final de l'acte, aplaudint el lector i fent vots per la independència...
I ací tenim Saoret presentant el proclamador, el senyor Francesc Anyó Ferrer, mentre l'Alcalde de l'Ajuntament de Carnestoltes de Benimaclet observa atentament... Va ser una proclama ben llegida, de les que marquen época i tot...!
Tirant i Maclet estan presents quan la Muixeranga de València aixeca un dels seus bastiments. I la gent del carrer que no participa directament de la festa aplaudeix de valent, i això sempre és un ànim, a més d'una recompensa...
Seguim amb els "retratos" dels venerables de Benimaclet. Veus, jo els tracte amb respecte mentres d'altres ho fan de "poetes d'espardenya" (ha, ha, ha...). Val a dir que la roba de Saoret és de la millor qualitat...
I ben gran que és la representació de l'Ajuntament Carnestoltenc de Benimaclet. Ni més ni menys que Maria Conca du la Senyera Carnestoltenca, on encara hi ha massa quatribarrada i el blau no acaba de dominar, no...
Rogle a la balladora! Deu parelles dansant al so de les dolçaines i animant a la gent a sumar-s'hi. Quanta alegria i quanta cosa diferent amalgamada...
Que el senyor Pep Guia siga qui guie (perdoneu la conya) els timbals dels músics en plena marxa mora, no té preu i mereix passar al preciós anecdotari carnestoltenc. I és que qui val, val...
Si és que fins i tot de les "forces imperials" apareixen dolçainers al Carnestoltes...
I músics, molts músics. Quina sort de melodies i de ritmes. I què bo que hi haja tanta i tanta gent jove...
I els qui juguen a casa i actuen com amfitrions, Estrela Roja de Benimaclet...
Quants dolçainers? Garramatza d'Almenara, Gatzara de Paterna, Buf-alí de la Malva-rosa, el Rossejat de Torrent, l'Andana de Rafelbunyol, els dolçainers de Foios, la Muixeranga de València, el Cocó d'Alacant, el Follet, Alatac, Bon Colp, el Micalet, Celtúria, el Tudell, la Llavor, la Colla Rellamp, Som de Carrer i Estrela Roja de Benimaclet. Quasi res diu el paperet...
Com a exemple vos passem la interpretació que els paterners de Gatzara feren del "Odolaren Boza" d'Ibon Koteron.
I acabarem presentant-vos l'Alcalde i l'Alcaldessa de l'Ajuntament Carnestoltenc de Benimaclet. L'autoritat, com en les processons, al final. Com és de gran Enric Tàrrega, recontracollons!
Visca el Califat Independent de Benimaclet i els Gegants i la Gent que el sustenta!, més que siga una vegada a l'any som realment independents, perquè el nostre ànim sempre ho és. Lliure i obert...