Corpus
No recuses a tort, per ço que a dret no sies blasmat.
Ramon Llull.
Bastaix folgat dansava amb embranzida
a l’ormorat d’arnats inquisidors.
Fata il·lusió, escapça i deseixida,
consueta fou dels aligals voltors
que taifa fan de condomini i brida
cenyeixen orbs pels capellals honors,
ertant foscals senyeres de la Vida ,
momant virtut amb vestes d’aücadors.
D’aürt, però, arbore ma bandera
remença sent, calat degollador
fent d’escarràs, trene d’esparts crinera
sabent, sensat, cavalc més lluïdor
la forca prenc de roca diablera
i, en els vencent, net és del pus mon cor!
Sergi Gómez i Soler
Vespra del Corpus de 2016.