Benigànim, a dissabte set de maig de 2016.
Ara sí que m'ho puc creure absolutament tot! Van a pujar el Xop amb grua???? L'introduiran en el forat amb eines mecàniques!!!! Veus, Sergi? Tot val per mantenir una tradició... Però, i fins a quin punt és açò tradició? No ho sé, però en tocar les tres de la vesprada, la gent està de FESTA, i la fa al voltant del seu xop, ben ert a la plaça. Està o no està el xop en alt? Clar que sí, i la celebracióes desenvoluparà amb alegria sempre que la pluja ho permeta, que la Marededéu ja està al baiard florit a la planta baixa del costat de la capella, i ja corre la cervesa i hi ha un senyor que insisteix en anar tirant coetots arreu... I fins i tot, demà faran el que ja no es fa en molts altres llocs del llistat de tradicions derontofíliques, usar l'arbre sacre a tall de cucanya... Què és, doncs, tradició i què no ho és? Flipe, sí, però no pel xop ni la grua, sinó perquè darrerament, tot allò aprés ho desaprenc i gaudisc més que mai amb les diverses reconstruccions arquitectòniques que em venen en considerar festa unida/enfrontada a tradició. I m'encanta...
Acostumat al preciosisme del Palomar, i a allò que feien a Planes de la Baronia i que vaig definir fa temps d'una manera premonitòria, em sorprén moltíssim, em pasma, el que veig a Benigànim!!! Però clar. Al Palomar no només no s'ha perdut mai el costum sinó que és festa, essència simbòlica del mateix ser poble, tallar el xop, entrar-lo a mà i elevar-lo. Així és o així ho hem venut entre tots els qui ens hem abocat a santificar aquest procediment sentimental. Aquest xop també s'eleva, i tant que ho fa!, que és alt i formós, i representa el mateix tòtem, i és bell de veure'l des dels diversos carrers que duen a ell, car visualment està dreçat en un lloc impressionant dins l'urbanisme tradicional, tant que no hi trobaria d'altre millor... I tant que s'ha elevat, i amb l'esforç de la poca gent, comparativa, que ha ficat mà, clar que sí! Aleshores, Sergi? Està clar, el xoc visual-conceptual és el que m'ha deixat tan frapat com content d'admirar-ho..., però tot és gana de seguir amb la festa, d'assegurar-se que el xop connectarà de nou el pare cel amb la mare terra i dóna igual del tot els mitjans. Bo és que al XXI s'usen tècniques del XVIII, però també que al XXI s'use la tecnologia actual. Veurem si és aquesta la tradició conservada al XXII amb unes coses i altres.
De moment, el meu aplaudiment als festers ganxuts per la reconversió actualitzadora-conservadora (quina mescla conceptual) de la festa. Estrenem amb ella un ventall de possibilitats enormes! Només cal treure's la bena dels ulls i seguir observant...