Oriola, a 1 de desembre de 2015.
Acudisc a la preciosa vila del Segura per tal de poder apropar-me més a casa.
Crec que he perdut els camins.
Veurem si puc, o no puc, si em deixen o no em deixen o meresc o no meresc o...
Hi ha dies negres en què, per més que s'empenye tota la negror del món, encara hi trobe un punt d'esperança cap al que circular.
L'aigua del riu baixava ben negra, però hi suraven ànecs que provaven a pescar alguna cosa. Potser la mateixa idea del pescar és el que els manté vius, surant...
He entregat tota la paperassa que l'administració em demanava.
Potser caldrà encendre també una lluminària a algun santet també...
Tot és esperar.