Ontinyent, dissabte dels Angelets, vint-i-u de novembre de 2015.
No em vaig equivocar. Quin viatge més dolç, ahir, la tornada a casa en venint escoltant aquesta veu tan especial que m'encisa des de fa tants anys. Que fins ara no haja pogut aconseguir coses soltes si d'ací si d'allà... Algunes peces ja les coneixia. Altres..., altres m'han estat meravella. Quina manera d'afrontar el "Romance de Bernaldino e Sabeliña" gallec (i més acostumat a l'excel·lent però mel·líflua proposta de Luar na Lubre), i "La fruita més primerenca" mallorquina..., cel!
No m'aturaré en comentar massa el treball, millor si vos podeu fer amb ell. La varietat de llenguatges proposada és abassegadora. Un toll de cultures remesclades en una Europa de la gent, enllaçada, rítmica, màgica, que no vos deixarà indiferents. No exempta tampoc de vacil·lacions, però... El "Cuncti Simus" Montserratí no compta amb uns arranjaments musicals a l'alçada del timbre i la presència de la veu de sant Adolfo Osta, fet que ací esmussa, però que també és present en altres talls. Però tot els ho perdonem mercés a la versió autènticament corprenedora, d'arrel pregona i llum ardenta, de l'"Stella Splendens".
Pagaria tant per escoltar aquest demiürg en present directe...
Sabeu que m'agradaria escoltar-li cantar, a ple pulmó i sense música? Premi seria, i motiu d'emoció màxima. El nostre "Anunci Angèlic"...