Jacarilla, dimecres 18 de novembre de 2015.
"Uuuuuh, que ve el Moro"... i resulta que el Moro Mussa està tan tranquil veient com encaterina un xavalet a les platges d'Agadir per si s'enllita amb ell aquesta nit. I si no és ell, els Uendos, tan ocupats com estan preparant articlets per a alguns periòdics comarcaloides d'aquells imparcialment parcials. O potser amb qui se'ns amenaça és amb la Quarantameula, borratxa com l'han trobada, la pobra, dormint sota l'espadanya del monestir del Corpus Christi. I el meu estimat Momo, si el veieu, per favor, doneu-li records, que porta perdut fa massa temps i no dóna senyals de vida...
I és que els agrada fer-nos por, als poders establerts, dic!
El Moro no vé, i no fa més por que aquell que pot interessar als mitjans de desinformació massiva.
I és que són aquests els qui, realment, tenen la culpa del desficaci.... Aquesta setmana m'ha tocat deixar ben claret a uns alumnes que no cal fer gaire cas de certes cadenes pseudoinformatives. Que no tots els musulmans són terroristes; què tots els valencianets som corruptes? Vinga, va... I vosaltres, musulmanetes meues, que quan vos diuen alguna cosa salteu com a desesperades, no alimenteu tampoc eixa mala fama que vos volen posar..., ja sé que fot, que vos cremen el vora-viu i que fartetes esteu d'encaixar atacs, però tranquil·les. Vinga. A més, bé sabeu que ací, l'únic terrorista que hi ha sóc jo... O no vos entra terror quan em veieu entrar a classe amb l'examen baix braç???
Doncs bé. El món s'afonarà si Catalunya es fa independent. El món s'acabarà si el capitalisme descarrila..., si Grècia no paga el què deu, si no guanyen les pròximes eleccions els honrats polítics de..., si les eleccions les guanyaren els traïdors polítics de.... L'Statu quo vol fer-nos feredat. I calladets, i aborregats, és com més còmodes estan.
I controladets estem, i controladets ens tenen. Obres internet i qui estiga interessat sap ja on et trobes. I si el teu cotxe se la pega ja t'envien directament el part a les forces de seguretat i pots passejar per qualsevol carrer del món i trobar-te fotografiat al davant de ta casa i de tant com entres a les xarxes ja t'envien la publicitat a la carta... Deu ser genial del tot formar part de l'establishment, o com es diga, i participar d'aqueix control absolut de les masses fent-los passar informació esbiaixada, fent-los creure que poden elegir la seua quotidianitat... Com deu ser de bonic soltar la teua, ben bàrbara si pot ser, i veure com la gent s'acolloneix i segueix fil per randa les instruccions que toque, que t'abellisquen o et convinguen.
I els qui passem d'aquestes coses, ens vénen encara com a revolucionaris perillosos...
Ara que tanta calor fa pel migdia, un estiut de Sant Martí que s'allargassa, i pels matins i la nit fa una fresca considerable, ja ens avisen que el proper cap de setmana patirem fred polar... I tots a patir-lo ja mateix, disposats a apujar el consum calorífic-elèctric i tal... I després, què passa si aquests nous mèdiums guruguètics s'equivoquen? Qui rescabala Cocentaina de l'error plugista de la recent Fira, que tants visitants li restà?
Ballu cantadu
(Al Tall)
Comare ringo rango, ringo rango
comare ringo rango és adormida
en esta nit tan clara, nit tan clara
en esta nlt tan clara, vora mar.
En esta nit tan clara, nit tan clara
en esta nit tan clara, nit de lluna,
comare ringo rango és adormida
en esta nit tan clara, nit tan clara
en esta nit tan clara, vora mar.
Una xlcona vol que jo li porte
al seu jardí amagat una violeta
i vol que li la porte ben a soles
per pagar-m'ho de la millor manera.
Què bones estan les mores
que portes entre les cames,
les xicones d'avui en dia
van com a desesperades.
Oi , ti riti , ti riti , ti riti . . .
xica vine amb mi a fer caragols,
ben agarradets de la maneta,
deixarem en casa la vergonya.
Bella sóc i me n'adone
ma mare sempre m'ho deia,
al sol quan està amagant-se
i a la lluna plena em semble.
Digui digui di diguidà ... ...
Les campanes van que volen
volen com la primavera,
i tu el geles com un poll
festejant-me a la serena.
Digui digui di diguidà . .. ...
Duru duru duru sia
duru duru durusedu
Les campanes de Cagliari
sonen en trencar el dia,
canta el gall de bon mati
i s'espolsa la perera,
quan el cor va despertant-se
no puc vore'l ni tocar-lo,
cireretes i albercocs
tinc tol a la meua vinya.
Oi , ti riti , ti riti , ti riti . . .
mama que ve el moro, que ve el moro,
mama que ve el moro, que ve el moro,
mama que ve el moro, que ve el mo.