I de tant firar-nos, hem acabat amb la Fira. Si veiéreu tot el que m'he firat... i el què m'han firat? Les oloretes d'aquelles xules, xules, per a casa, que és cosa que em posen les portes i ja voreu quin menjador que se'm queda entre açò i allò. I si veiéreu la motxila que m'he firat, quan l'ha vista algú que jo em sé, en volia una altra, però resulta que ...

Sis Carrasques i un tio Vicent..., perquè Milagro se n'havia anat a entrevistar algun entrevistable... En trobar una foto seua, la penjarem també, vinga...

Això de quedar i que vingueren a esmorzar a les nou del matí, no m'ho creia jo ni fart de burret... Tocava l'hora en la Vila i els ontinyentins matinerets ja teniem l'entrepà de blanc i negre (deliciós), l'aigua-sal (per a mi, olives adobades de tota la vida) i el vi amb llimonà. Tot ens ha sentat d'allò més bé... Val a dir que el paisatge ha estat desacostumat del tot, asseguts com hem estat al llavador del Pla de la Font perquè plovia. Ha estat l'únic moment en què la pluja ens ha preocupat en tot el dia... A veure amb qui s'encara l'organització firera ara que s'ha demostrat que tot ha estat un boicot dels mitjans de desinformació per a restar assistents a la Fira, animalots, que si plourà i es desbordaran totes les fonts del cel sobre la Mariola... Una querella mereixen, xe! Però sabeu què vos dic?, que millor, perquè així ha estat una Fira de valents, dels valents que han omplit a cormull els carrers...

Entre l'esmorzar, i el cafenet calentet, calentet, que enguany han afegit al menú... Mel de ca Telm! Però és que ens han amanegut a quina hora, les nyofles aquestes, i clar, així no hi ha manera de compartir "mantel"..Nosaltres, com sempre que ens trobem, a veure qui fa més extrems i brama més. M'encanta la forma de ser de la meua gent. Com me'ls estime, redell!

La cosa ha acabat en ball de bastons, però no per part nostra, en absolut! Per més que si ens en deixen uns quants, entre la tia Erne i jo en muntem una bona que acabaria pagant Milagro o ma mare... Res, que l'Aplec de Danses que es fa l'erol aquell erm l'han començat uns dansants de Berga, que han tingut a bé venir del Berguedà al Comtat, i jo que els ho he agraït perquè la cosa ha pagat la pena. Per cert, el dia que algun esbart duga ací músics, serà la repera escoltar les gralles. Des de fa vint anys que ho dic i encara no he tingut la sort, xe!

I nosaltres, a la nostra. Hui tocava visita de luxe, que de luxe eren els convidats que hi portàvem. Hem fet el rendevú a la Mare de Déu del Miracle (cada vegada m'agrada més l'església que pagaren els capriciosos comtes...), hem passejat el Palau (i ens hem rist en la "Pinacoteca municipal" del cas dels Sants Metges que són els Sants de la Pedra però per més que dugues... vint anys diguent-ho, com si ploguera...). Ens hem assegut i hem fet el repàs a la Sala Daurada (no hi havia a València una sala com aquella...). Hem visitat el mercat Jueu (per fi l'han reforçaaaat!. I amb la nova decoració queda més impagable encara la fornícula amb el Vicent Ferrer aquell hidràulic...).

Del Jueu al Musulmà, on el senyor Sellés ens ha convidat a herberet fet per les seues blaves mans i hem pogut gaudir de no sé quina cosa dels avantatges de l'àloe que igual eixim tots amb la cara tacada...

Una volteta per veure treballar la sempre ocupada Milagro en la ràdio, i cap avall que ens n'hem anat ja, que el Passeig se'ns feia massa cap amunt... Una miqueta més de Mercat Cristià, amb parada a la parada de coses d'aquestes que es pengen com a adorn, on he firat una maduixa i un cartell molt xulo en anglés... Ah, que en el mercat Jueu hem aplaudit un xaval d'Agres que treballa la fusta de me-ra-ve-lla (el senyor Àlex Ruiz, bellreguardí de pro, vos pot donar notícies del darrer treball que li ha encomanat), i li he comprat un instrument de canya al meu germà per recordar els vells temps i al meu nebot per començar-los...

Encara hem tingut temps per fer-nos una tapeta amb cerveseta a la pijada eixa de la "Fira Gourmet", que m'ha encantat, hem escoltat un grup ska que ho feia d'eskategoria, hem passat a veure l'estudi (acollonidor) de sant Moisès Gil i hem fugit pel Sangrador perquè, si per nosaltres fòra, en lloc de dinar ens hauríem quedat aplaudint la gràcia de Dani Miquel. Altra cosa no, però entre Balls de Sant Vito, Botifarres, Anselmos, Valors (Andreu només, per favor) i altres com ells, la música en la Fira és cosa d'aplaudir... Espere que els artistes hagen cobrat una miqueta més dels quatre euros l'hora que cobraven els xicons que ajudaven a aparcar els cotxes i dirigir el tràfic...? Pren ajuntament "socialista"!