Mire per la finestra. Plou. Veig com quan algú no vol afrontar un tema, perquè potser l'afronta -l'avergonyeix vull dir- en haver obrat mal, no hi ha com posar el focus d'atenció en un element secundari i veritablement anecdòtic que puga posar en mal lloc qui en realitat és víctima. Llavors, s'alça entre la congregació un corrent solidari que embolica el culpable i deixa la víctima no només desprotegida sinó també aixafada, pressionada per totes bandes -escac-, aücada, arraconada i sola. Així, el culpable aprofitarà l'element secundari per afegir més oprobi a la víctima en no contar per a res la veritat. Ans al contrari..., en insistir encara sobre l'element secundari, acabarà erigint-se -vejats miracle- en referent moral...
La víctima no té més camí que seguir avant si no vol ofegar-se entre tanta iniquitat i deixar-se de victimismes estúpids i descastadors per viure la seua vida i provar a ser feliç en la seua nova realitat. Altre camí no li han deixat.
Bon argument per a la novel·la... (ehem, ehem...).
Mentrestant, anem fent la digestió de les gambes d'anit...