 |
| Tret del mestre Ramón. Periòdic "El País" de 2 de desembre de 2013 |
Els costums tenen data de fundació. Veus ací que el que es dirà "Divendres Negre" ens ha arribat plenament (amb escardussers intents anteriors d'èxit més que discutible) el 28 de novembre de 2013.
Per fi ha quallat entre nosaltres el Black Friday nord-americà. Ja tenim una celebració anglosaxona més trasplantada entre nosaltres. Purament comercial en origen, tant com ho va ser el Sant Valentí en els anys 60 darrers, però que de mica en mica -i com el Sant Valentí ha acabat fent- anirà esmolant cantells per prendre una funció comunal positiva que la farà estimable i necessària. I la funció que la nostra societat precisava clarament és la de donar un inici exacte, puntual, espectacular i globalitzador al temps de Nadal.
De res no valen altres indicadors que ens queden desfilagarçats, per costumistes i familiars, com la vella compra del torró a les fires tardorals (sobretot a la de Cocentaina) i que s'estén fins a la "Pesaeta del Terró" d'Ibi per Santa Llúcia (i tot el que implica l'inici formal de la seua bellíssima "Festa d'Hivern" o de Folls), ni el tant general de plantar el Betlem a les voltes de la Puríssima. Ni tant sols ens val el vertader anunci formal -l'original i autèntic- que és l'encetament del temps d'Advent religiós. I això que darrerament pujava el fet del calendari casolà de xocolates i l'encesa de ciris en corones decorades d'inspiració dominical catolicista al saló de casa. No.
Calia alguna formulació que donàs espectacle i fos compartida arreu. Que fos esperada, que generara interés personal i familiar. Que fos icònica, més transmisible per televisió que no les sempre fredes enceses de lluminàries o cavalcades temàtiques. I sobretot que no semblés induïda per més preparada que estigués. Un tret de sortida social únic -aglutinador de tots els altres i gens excloent-, vistós i, sobretot, profitós. I ja el tenim ací sense que l'hàgem pogut triar, que ens ha estat imposat, com era previsible, des dels temples actuals i els patrons més cool... Sant Cortinglés, Sant MediaMark, Sant qui siga que ha vist l'oportunitat de treure els embalums a mercat en un temps de vespra ara ja acotat en benefici propi, però també del tothom social, tan ansiat de fites que pren per fars...
El problema a tot açò és que als Estats Units imperials encara, com a generadors de cultura universal -i de negoci assegurat pels qui en ells confien- la cosa va més enllà. El Divendres Negre només és la continuació en certa manera lògica d'altra tradició més forta, bàsica i generadora d'algunes altres: el que coneixem com a "Dia d'Acció de Gràcies". Aquesta celebració familiar (i religiosa en aquest just àmbit) i per damunt de tot de reconeixença cívica nacional i nacionalista, conclou amb el primer dia del seu temps nadalenc, de la seua cosmovisió calendarial barra-estelada... I sent el consumisme la seua religió preclara en aquest segle de dubte, fàcil ha estat l'assentament i la difusió del costum de les rebaixes en els preus i la presentació dels nous productes en aquest dia.
L'herència del Divendres ja la tenim ací i bombardejats estem des de fa temps pel fet social del Dijous. Acabarem nosaltres també donant gràcies per coses que ni coneixem o tant sols hem importat la part exacta i simbòlica que necessitàvem? Serà el temps qui ho diga... I ara vos deixe que he trobat una oferta de Divendres Negre allargassat a l'internet que no puc deixar passar...