Llig en qualsevol lloc, i quan lliges, i ho fas en qualsevol lloc, pots trobar-te sempre amb sorpreses, que el papa Francesc ha suggerit així, amb la boca migtancada i en veu baixeta que cal canviar la Pasqua de data... I ara direu, una altra anècdota? Què sempre anem amb anècdotes? Sí, potser sí teniu raó... Però és que l'anècdota també és la puntual presa del pols d'una societat, i mesura les seues rítmies i arítmies...
No és cosa que ens puga deixar indiferents. Si el papa planteja el canvi, la fixació de la Pasqua de Resurrecció en un diumenge fixe, i apunten el segon del mes d'abril, diuen que ho fa per la unitat de les Esglésies cristianes, perquè totes puguen convergir en una sola data i s'acabe amb la ridícula dispersió actual.
Val, això és el que diuen. Però la decisió papal, si és presa, comporta moltíssimes altres circumstàncies. La primera d'elles és que acabaria, pren revolució, amb un costum gairebé bimil·lenari: l'extraordinària combinació que fa que el nostre calendari solar puga compartir espai amb un altre, i ben nostre també, de lunar. La influència sel·lenita sobre el nostre quefer quotidià ens marca encara la primera part de l'any. Ens reconeguem com a cristians o no, el nostre primer semestre es basa en el càlcul tradicional de la Pasqua: el primer diumenge posterior a la primera lluna plena de la primavera. El calendari festiu d'unes dates que mai no són iguals, que pugen i baixen a cada exercici i que cal recalcular contínuament. I són bastants les celebracions que la Pasqua remou. Val que el Dimecres de Cendra, la Quaresma, la Trinitat, la Pentecosta, l'Ascensió i el Cor de Jesús no marquen per a res l'anar fent de cada dia a no ser que, localment, tinguen cap rellevància perquè les que més interessaven el públic han passat fa anys al cap de setmana, com ara el Corpus. Però i l'activitat social que el Carnestoltes, també canviat per la Pasqua, implica encara? I de ben segur que heu pensat en les vacances de Pasqua?, si no canviem a altres models perfectament establerts a d'altres indrets europeus, el canvi eclesial pasqual serà qui marque la llargària de les segones i terceres avaluacions pels estudiants...
Que el papa Benet XVI canviara l'hora de la Resurrecció de Crist tot avançant l'hora de la missa celebrativa, perquè es feia molt tard no ha importat massa als fidels; la comodització sempre és vista com a positiva excepte pels organitzadors de les festes que s'imbriquen amb aquesta commemoració, que ausades que suen encara per adaptar tradició i voluntat amb ortodòxia formal... Serà cosa de seguir el procés, si hi ha finalment cap procés, per detenir-nos en pros i contres que no naveguen amb la banalitat formal de la proposta, si no és que tot en sí ja és una banalitat. Si fos així, i com que tota pedra fa paret i a casa encara que siguen pedres, potser tenim al davant una immillorable oportunitat de deslliurar el conjunt de la societat civil de cosumaris massa passats...