Diu en premsa el suposable següent alcalde de València que, per a ser un alcalde de tots, cal que siga un batle laic. No veig mal la proposta. Ara bé, tampoc no sé com es podrà jugar al joc ni si convindrà per assegurar futurs.
El fet de la nostra tradició, tradició catòlica, fa que un percentatge altíssim de les celebracions cíviques festives tinguen arrel religiosa. Fins i tot, i històricament, s'han remesclat tant les coses cíviques amb les cèliques que unes han retroalimentat les altres. Un dels millors exemples el trobem en les festes antigues de Pentecosta, on s'elegien dins les esglésies els càrrecs locals anuals, perquè l'Esperit Sant il·luminara la sort de la tria i oferira gent de provada solvència..., que l'Esperanza Aguirre no anava tan desencaminada en demanar al colom una mica de trellat, el passat diumenge. Per tal de donar a conéixer al poble els nous càrrecs municipals no hi havia com la processó magna del Corpus Christi, i allí que lluïen a més no poder, acompanyant amb el penó de la vila la magnificència de la presència del Cos místic de Crist i tal...
Després d'haver observat avergonyit durant diversos anys la desfilada dels poder cívic municipal -més els convidats- a la processó valenciana, a tall de victoriosos guerrers glorificats per un públic monolític de pensament i oració, dubte molt que puguérem veure el futur alcalde fent el mateix. Seria un paripé, que sol dir-se, i qui sap si no necessitaria protecció contra la reacció del públic... El fotut seria que el novell President de la Generalitat volguera capbussar-se en aquesta multitud que tampoc no el rebria massa bé; ho dic perquè és home d'aquestes coses... Veurem què pot passar...
Cadascú, supose que farà segons la seua consciència o apegament a les conveniències. Hui en dia, ja ningú no s'escarota massa, a no ser que el seu grau de fidelitat a una causa siga preocupantment elevat. Jo, per exemple, vaig fer burla i tot en trobar-me un cert polític homosexual acompanyant en un acte religiós un cardenalot principal del Vaticà que, dies abans, havia fet unes declaracions ferotges contra els gais, i tan amics... Aquestes coses les du la política i l'estratègia electoralista. El protocol sacre, encara atrau tant...
Un bon exemple de l'ús religiós per a la política és el que ha fet l'actual alcalde del meu poble. Socialista, però d'activitat i protecció ab-so-lu-ta de qualsevol fet que tinga a veure amb el culte a la patrona local. Que en el cementeri municipal cal entronitzar una imatge, avant les atxes!!!, que els morts musulmans i sintoïstes no van a protestar formalment ni tampoc no votaran... D'a xavo el resultat que li ha donat la jugada de la no laïcitat política. Tot són estils. Tot són intencions..., això sí, falla amb l'eslogan de la propaganda: no tots podrem estar amb Jorge.