Sobra dir-vos com m'admire, i com m'estime també, els professors Maria Conca i Josep Guia.
A partir d'ací, és com s'explica que, responent a un amable avís de sa Majestat Romà Francés, sempre atent, me n'assabentara que ahir, divendres, presentaven el seu llibre "La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions" a Beneixama. Vaig acabar parlant amb el rei amb refranys..., i és que és cert el que digueren des del públic i el púlpit en l'amable conversa que succeí a la interessant presentació: els aprendrem de ben menuts, però els començarem a usar, a tall de sentència, quan comencem a fer-nos grandets. I jo ja veig des de fa temps que vaig vinclant-me mentre muliplique les facècies, sobretot en el registre oral...
Moltes gràcies a l'Institut d'Estudis de les Valls de la Mariola per preparar-nos tasts d'aquesta qualitat en el temps de crisi que patim. Que organitzar qualsevol mínima cosa ja és un atreviment aplaudible. Que vora una cinquantena de persones ens juntàrem en tan calorosa vesprada d'un maig que julioleja, és cosa de mèrit. Jo mateix sense passar per casa, directe des del meu sud del sud...
Vaig arribar just per a les explicacions.
M'agrada tant escoltar-los parlar de l'ofici, i més de l'ofici paremiològic... Mentre la taula seia en unes incòmodes cadires, ells es posaren dempeus i començaren xino-xano a trenar cànem... Uns mateixos apunts, una alternança mesurada, eixa seguretat tan marcada en el parlar, tan fort en el cas de Josep en emocionar-se amb el què ens conta..., tot mostres d'un mestratge fora de sèrie.
El llibre pot estar molt interessant. Té la voluntat de ser introductori, aclaridor i enjogassador també. El propòsit confés dels autors és crear-nos addició... De tot plegat, m'interessa sobretot l'exemplaritat que el seu treball de moros, que solem dir, pot donar al text. Així que no tardaré en devorar tot allò que fa referència a les unitats fràsiques i, especialment el seu ús per, a partir de freqüències i coaparicions, veure com han usat de la paremiologia per a la caracterització estilística d'alguns autors. Ells s'han centrat sobretot en Roís de Corella i Enric Valor. Veurem els cóms i les maneres possibles. Ja vos dic que trobe preciós allò d'anar més enllà de l'enumeració (en ells sempre contextualitzada) com a simple mostra de pretèrits. Estudien també la nova formació d'elements fràsics..., mel de romer, doncs!
Entre el maldecap que duia del dia dur i llargot, i les ganes que tenia de perperir a casa, no vaig quedar-me a sopar... Llàstima perquè la seua companyia, i la dels companys que els acompanyaven, sempre és interessant.
Ah, i me'n vaig molt més ric! Perquè a més, m'he apuntat dues frases que no em sabia... Una pròpia de Beneixama per a les coses més grans, ser "de capeta i boleta" i altra que es cità des del públic com una facècia familiar que acabà en dita... "Ai Maria que gran! Tindre set i no poder beure!", i en eixe moment la Maria que ho deixa tot i li du al refranyerer mandrós el got d'aigua que necessitava. Res, "fer del cel paella...".
