Santrafel, a dimarts tretze de maig de 2025.
Quan m'ha tocat explicar tant en algun fòrum sociocultural com en camarilla amical l'amor, —i dic amor, sí—, que s'hi sent a Biar per la seua Mahoma, molt sovint pense que ni podran entendre'm ni jo sabré explicar-me. Realment no sabria fer-ho ni dir el perquè dins meu, la duc també tan fondo... Els dic, insistint en la comparança, que el nivell simbòlic és plenament devocional i que, tot salvant les distàncies evidents, al nivell mateix de la pròpia Màredeu que allí es diu..., i no em caldrà demanar cap perdó per la gossadia perquè hi haurà, ja veus, que em dirà que curt em quede. I a nivell simbòlic històric, la cosa és per fer rebentar les temples mateixes... Si la Mare de Déu de Gràcia és la representació del Bé (com l'excèrcit festiu cristià...), La Mahoma és el Mal, però alerta, el mal que cura... El Mal a que el Bé necessita com a ombra, el que crea l'antiquíssima penitència dels Espies dansadors, votiva i d'escarni públic abans que evolucionara en l'actual més gran guirigall possible al nostre món immediat...
Perquè pugues entendre'm encara, jo mateix la tinc cada dia, feta ceràmica, a la vora mentres escric i treballe. Des que me la regalà la família biaruda. I està sempre a la meua vora perquè, ai, em recorde que sempre, sempre, he de dir veritat. Perquè si la mentida té les pates curtes, La Mahoma, sent la veritat, no la sap frenar la llengua llarga. I la seua veu, després d'avisar-te amb la trompeteta aquella de la categoria de la burla versada que farà sobre la teua actitud i el teu fet per tal que tot el veïnat, que sap del tot què has fet, i com, en faça encara més de befa, resulta un eficient desinfectant moral públic... Un benefici social i tot que neteja per un any la comunitat local tot i creant una extranyíssima amenaça damocliana que penja sobre el cap de cadascú i que només pot fer dany a qui cometa el pecat més gran que es pot en aquesta vida: no tindre cap sentit de l'humor. Que fins i tot és útil per regular, a través de la justícia poètica, la rectitud del lògic procedir d'entitats i ents de govern variat que creuen el quefer el poble.. No has fet no com toca, no com cal? La Mahoma t'ho dirà...
I allà que va amb el seu carro enramat de xop. Protegit consuetudinàriament per gents diverses que han heretat el dret de ser-hi allí, tan a prop i fent-se responsables de l'avenç i, en el temps vell, de repel·lir alguna possible agressió... I la veus alta, la més alta, que frega les tan lletges llums de festes i, vista en un indret especial del carrer Major bé com s'iguala amb el campanar...
Va movent el cap i alçant els braços, armats amb l'alfange i un allargavistes que tot i tot ho veu. Als peus, la Mare de la Mahoma que, amb el seu esglai aquesta vesprada en la representació tan vella dels Espies, ha dut la pesta a Biar en deixar caure, esverada, el càntir que duia dins les rates... I la seua Veu ultramarina i tan endinsada en els records del poble, que no ho dubtes, sempre dirà veritat, que rima, a més d'entre els distints versos del regust més popular, amb barbaritat...
I ella que diu i que diu, i li donaran de menjar, ja veus tu, dos rotllets de candial, dolços i bons, que li posaran en les banyes que conforma la lluneta daurada de llautó que du al turbant... I que tothom sap qui li treurà en ser entronitzada...
Que serà pujada al Castell des d'on presidirà el domini del Mal a Biar, que el Bé romania a porta tancada de l'Església i ja no... Perquè ara ja costa molt més distingir el Bé del Mal i qui ha de fer l'un sovint es dedica a fer l'altre i moltes vegades no per estricta casualitat, no...
Que li ho diguen al rector nou del, segons La Mahoma, poble del clergat de posar i treure a l'antull d'un cert personatge que tots sabem i tots esperem reconéixer en el vers de benvinguda. Senyor rector, no desfaça vosté les maletes que el temps que s'hi estiga entre nosaltres no depén de cap cúria sinó d'un cert senyor i... I com que tots sabem pel pas dels anys que sí i que també, les paraules del gran tòtem han quedat ja com a profecia a complir més afinada, i esmolada, que les mateixes nostradàmiques papals.
A veure, enguany hi havia un llistat inevitable que passava per la benvinguda-avís amical al senyor rector, la crítica segur que ferotge a l'Ajuntament per les obres mal fetes i, per suposat, per l'escalèstric, i tots sabíem d'avantmà que usaria d'aquest mot, que s'han muntat a l'aparcament de davall del Plàtan... I que eixiria el cúmul de populisme que fou aquella experiència de la campanya nadalenca del Ferrero Rocher? I que hi hauria lloc per a l'apagó ibèric que ací pillà a tothom en la prèvia festiva que és l'anunci disparat de Sant Vicent? I així... El que no esperàvem és que fora un any de collita tan bona, perquè bo ha estat Biar en aquest vint-i-quatre vint-i-cincat, i inspirat estava el collidor i versador Mahòmic... La cabassada ha estat tan abundosa i tan ben repartida que no sabria jo ara recordar un any de millor qualitat i quantitat. Cosa bona, escolta... I això, amb la gràcia que s'ha esmerçat, amb eixa gana de dir però sense tampoc descabellar... Xe!, que ha resultat tota una experiència positiva quedar-se fins al tant massa tard en què l'acte es desenvolupa, i l'anar comentant cada passada entre els uns i els altres, tots amb el riure sota el nas quan no amb una franca riallada acompanyada d'una forta imprecació... Recollons com va enguany de forta i quants trumfos ha posat amb les cartes versades sobre la taula...!
I res, que el poble ha quedat net pel que fa a la moral pública, i enten-me moral, per favor i insistisc, com alguna cosa allunyada de qualsevol doctrina, que és l'abraç al sentit comú i a l'empatia amb el proïsme i tot. La causa general es fa a fi de bé i l'escarni ha de ser-hi present, ara que ha desaparegut del tot del ball, i que el món modern amenaça amb el blanqueig del Mal pel mateix Bé i tot, els dos confosos com van pel carrer de la vida.
Em quede, a més d'amb les converses amb gent més estimada meua que no creu, durant el caminar darrere del carro, entre una massa real d'ànimes àvides del morbo festiu antisèptic (tan pagat pel canvi a massa millor de la megafonia...), amb els versos en defensa de la Muixeranga que els polítics han volgut erradicar de la desfilada del Rei Pàixaro pel sant Antoni del Porquet; amb els que demanen que l'Ajuntament populista arremate la faena duguent el poble al Gran Prix televisiu; els dubtes sobre la conveniència d'aquest mateix populisme en fets diversos, com ara l'aparcament de caravanes dins el poble, l'escalèstric, el... Uf... És que hi ha tant! I tan bo!...
I ara que La Mahoma ja ha baixat del castell i se l'han endut a Villena per ser mal alimentada a base de remolatxes, jo ja me l'enyore...
Que el poble seguisca fent i, el vint-i-sis, puga tornar tan important i venerable personatge a dir-nos el bo i millor dels succeïts, batec cordial del més bell dels Biars...
