Santrafel, a dimecres trenta d'octubre de 2024.
Potser algú em dirà que no és dia, en un dia tan trist... Però què vols que et diga si la vida és un plorem i a seguir...? Igual a alguna benvolguda mestra o a algun esforçat professor li ve bé que hui, un servidor, vos oferisca un nou dibuix de l'estimada Castanyera... El primer dels Esperits Bons, fecunds, de l'Hivern que arriben per dur-nos-el... I ella ja comença a arribar ja mateix, demà...
Massa majors? Ha sigut pillar-ne una un alumne perquè bona part de la classe es posara a demanar-me'n i a pintar-les. I al final, me n'han regalat unes quantes en torna, demostrant-me el seu preciós art.
Ei, que em discutien si ho havia dibuixat jo i tot! Si és que encara no em coneixen... És que està molt bé... Moltes gràcies, que per a això m'he llevat jo hui a les cinc del dematí... Però què no coneixeu les meues Velles Quaresmes?, si porteu pintant-les des de l'escoleta infantil...Ah, però són teues? Vaaaaaaja... Sí, com és de xicotet el món... I ja veus que són cosines i d'una edat molt semblant. Una ens du l'hivern i l'altra ens allibera d'ell quan més volem que vinga la primavera...
Au, ací teniu una nova versió. Que mengeu enguany castanyes ben calentones, torrades com cal, i moniatos, i panellets, i ossets i..., què penses, que anava a deixar-me la glòria dels nostres dolços festius valldalbaidins? Les fogasses d'Ontinyent, xe... Res de millor!
Visca la nostra manera de viure la vida, que, amb nosaltres, ja veig que s'acaba...
