La Vall d'Albaida, a dimecres vint-i-sis d'octubre de 2022.
"Morte frares nos cové, mas no en sabem la hora", diu el poeta, jo. I segueix, seguisc: "Aquest món no pot durar, que porta mala via. I tot és vanitat mundanal i pompa mai no pia". Que entre en dansa la mort! Què no en feu broma amb tant monstre i cementeri i commemoració de difunts? Que tal si enguany, l'aparador de Photofinish tracta la mort de cara per recordar-nos que hem de morir? "Memento mori. Memento mori"...
Doncs sí, que ja està bé. Serem enguany radicals; és a dir, anirem a l'arrel del problema. La Mort, així en majúscula. L'única cosa que tenim segura en aquesta vida, no? Tal i com deia el pare d'Ausiàs Marc, mossén Pere:
"Al punt que hom naix comença de morir,
e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,
que un pauc moment no cessa de fer via,
ne per menjar ne jàser ne dormir;
tro per edat mor e descreix a massa
tant que aisí vai al terme ordenat,
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
mas pus avant del terme null hom passa."
Així que res, ahir, en un segon que el món ens va deixar fer, férem.
Una fotografia estupenda del senyor Alcaide, de la seua col·lecció "Corpo velato" la protagonista de la qual ressembla en veritat una Mumerota autèntica, un gran espill amb sobredaurats per tal que et veges reflectit quan mires, fulls de tardor resseca i una inevitable carabasseta com a concessió al comú del general, calaveram de plàstics, un rellotge que et diu això mateix, que no sabem l'hora i en homenatge a aquells que s'incrustaven d'antic en les làpides per dir-nos a quina hora li arribà la Parca a qui allà davant nostre descansa la pau eterna del cementeri. Tres ciris acostumats i la citació perquè passes a fer-te un retrat de mort... Res més, minimalisme llòbrec.
Augmentaran les vendes amb la tanta referència fatal? Segur que no, però és que sovint em passe per aquells carrers i em passe sol. L'ombra de la buidor els amara, i els vigilen les portes tancades de tants comerços recentment difunts...
Com a mínim, i com l'any passat, qui s'aprope podrà fer-se un bon retrat a dintre i un mal "selfie" a fora, contra el vidre foscal... Que les noves restriccions postpandèmiques i prerestrictives energètiques tot ho fan negre...
Salut, mentre t'arriba l'hora.
"Ad morte festinamus peccare desistamus", o no.
