La Vall d'Albaida, a dissabte 5 de juny de 2021. Vespra del Corpus. Dia del Medi Ambient.
Aquests dies en què la primavera deixarà pas a l'estiu, tot disolent-se dins seu, la Natura ens obsquia. S'avança al Solstici i omple cada racó de petits botons florals daurats. És d'ells i no d'altra causa, que, al meu parer, la festa del Corpus, l'últim dels lligalls commemoratius pasquals, empeltat com està de tradició arcana feta oblit, pren el groc solar.
Allà on vages, trobaràs del groc entre el verdim encara no agostat, entre el rocam rascat, entre fangs de pluja inesperadament forta que neteja...
Són punts menuts de llum fugissera, que durarà el temps que troben en saber-se reproduir per a l'endemà que no estiguen, la seua saba romanga. Si arrela amb sort, serà més ample el somriure més enllà del que poden esperar ser amb vida...
I heus ací que en càpsula, obertes, en rastre feliç sempre amunt, amb corol·la de blancs, enardides o tèbies, menudes, vergonyoses encara, m'he posat a fer herbari fotogràfic... Per recollir en etern la seua bellesa estimable.
Trobaràs belles flors que he anat prenen en el meu caminar pel terme de Biar, el del Camp de Mirra, Banyeres de Mariola i Bocairent. La meua quotidianitat que, amb aquests regals, esdevé menys pesant, menys quadriculat, menys desagradable pel treball que és ofec i és constant... De vegades pense en la sort que tinc de trescar cada dia aquests paratges. Sense ells no podria aguantar...
