La Vall d'Albaida, a dimarts vint-i-set d'octubre de 2020.
Igual com ens apropem a les meravelles de la Fira de Cocentaina, que veurem com va, també ho fem a Tots Sants i tota la seua càrrega de causes inquietants...
Per tal de celebrar enguany de manera completa aquestes dates anímiques en temps somort, m'he permés de ratllar una nova història. Un conte que aprofita una figura esporuguidora molt pròpia dels pobles dels uts i de les udes, però girant-ne una mica la manera del seu de sempre... Espere que t'agrade. Formarà part del llibret de contes que editaré a finals d'any, si res no passa... Això si aconseguisc escriure el darrer, que no hi ha manera.
L'he volgut dedicar a les alumnes i els alumnes i als companys i les companyes que fan força gestual, intencional i efectiva per no contagiar-se amb aquesta pandèmia dels pecats dels altres...
