Ontinyent, a dissabte vint-i-nou d'agost de 2020.
Un servidor ha estat sempre massa servidor.
Això vol dir que ha patit un seguit de travetes socials que van des d'això mateix, simples travetes, fins arribar als sobirans apunyalaments morals que l'han fet, m'han fet, gat escaldat que de l'aigua tèbia fuig, i fins i tot de la freda... Resposta? No arribe al preciosisme terral del Codi de Hammurabi ni a la maledicció bíblica de l'ull per ull, però sí que em moc pel qui me la fa la paga amb el meu silenci, que és rebuig. Ja m'ho ensenyà mon tio Pota i allò va salvar-me la vida: qui no em vol no em dol. I això és perquè quan faig em done, totalment, a nivells absoluts, i clar, les decepcions van succeint-se, i en allau, en aquest canvi de cicle en que no ningú es dona més enllà del seu calculat profit..., i totes elles han anat acumulant-se a sobre meu fins fer-me assolir nivells freàtics gens saludables però del tot justificats. El qui no deixa, deixar-lo?, no, cal deixar de banda allò que no et deixa viure amb pau amb un tu mateix d'exigència ara que tot s'hi val... M'han tatxat d'orgullós per això, justament els rebutjats..., jo ho tinc, però, per dignitat vital. Ja veus la disparitat de criteri. Tot dependrà, com tot i ja ho saps, dels nivells d'oli de l'exigència des d'on mires i del que deixes de guanyar...
A què ve aquesta reflexió? Doncs m'ha vingut d'un succeït recent: ahir, un amic va donar-me una lliçó de vida d'aquelles que et deixen palplantat i esmaperdut, per dir-ho amb mots d'alçada. Però que va recremar-me el voraviu de molt mala/bona manera..., les bipolaritats dels succesos vitals.
No diré noms ni cas, per més que el lectorat fidel i les poques amistats que en el món sou no necessitareu de mots ni motius, perquè els identificareu immediatament...
I no ho faré llarg... Fa un any, aquell amic que dic va patir una immerescuda, increïble i injustificable vexació pública per part del representant màxim d'un determinat grup social local de poder. Amén.
Aquest amic ha estat tot l'any en boca de tothom i totdon al poble, i això l'ha afectat fins i tot econòmicament, perquè se li ha impedit exercir la seua professió en algun aspecte relacionat amb les activitats d'aquest grup social. No només no ha rebut cap disculpa sinó que la neurosi d'altre li ha arribat a tocar la butxaca, perquè ell sempre, sempre, ha actuat correctament, i amb decència. Per sort, és l'agressor qui ha quedat com un porc i el seu somni davant el poble tot.
Bé, la cosa... Se li han apropat de fa poc des d'eixe grup social local de poder per demanar-li una col·laboració... El meu amic, tot posant l'altra galta al meu parer, no ha ficat cap impediment, ans al contrari. Ha participat de gust en allò que se li demanava, i en benefici d'eixe grup social. El resultat ha estat, al meu parer, sorprenent, positiu del tot, i bell encara...
Jo, me n'admire d'aquesta generositat, bonisme i claredat d'idees..., per més que avesat a què em conspiren, trobe traces de venjança interna dins el grup social ara que aquell qui ofengué se'n va fora, i tal..., (i se n'anirà sense disculpa...). L'amic em diu que noooo, que no faça cas i que jo ja sé que ell és així i tal. Que no li importen els motius i que en aquest món estem per a fer justament el contrari al que faig jo... No escriure per a entitats homòfobes, que m'hagen intentat doldre o que m'han prohibit explícitament? Ni pensar-ho, que sempre tindré alguna cosa a dir que puga ser interessant per algú que vulla llegir-me... Vinga, va, anima't a ser tu mateix! Obre't al món que et rebutja...
Sí, una molt bona lliçó de vida. I sanitosa.
Altra cosa serà que jo vulga aplicar-me-la...