a Ontinyent, dissabte dihuit d'abril de 2020. Vespra de la Mare de Déu del Miracle.
Hem perdut l'enteniment, tananinà tananinà...
El Betlem del Raval, les tantes fotos, el logo... Ara tants versos, els cobertors, tantes portades i tants escrits, la campana, banderes, llums d'aquell dia joiós.... Diu un amic que he fet més festa que no farà la mateixa Cocentaina! Potser, i el que encara em queda. Hui ja tinc la senyera al balcó perquè és la Vespra, i com qui no la té, després no pot dir res de la Festa, he guardat per ara mateix un nou regal, i ben agraït. Tot es poc quan es conjuga la voluntat amb la història, el record, l'estima, el paradís perdut i les persones...
Per això, de la idea a la que Paco i Juanjo han volgut sumar-se, i pel favor aquest els quede tan agraït, va per vosaltres el fragment primer de la famosa súplica que demà el poble mateix faria si tinguera veu... Quina millor veu que aquesta, anyada, dolça, que abraça, de iaio que et vol i en qui tot és això mateix, estima... I quines mans les del senyor Alcaide...
Nosaltres, ens sumem a l'ofrena i demanem per a tots pau i bé i seny i concòrdia i que puguem trobar-nos prompte a l'aire, lliure...
