Ontinyent, a dilluns nou de març de 2020.
M'és una evidència ben bàsica. Si n'he aprés de coses (i aprenc i espere aprendre), de les meues i els meus benvolguts alumnes... Ells, elles, quan els ho dic, no ho acaben de copsar... Elles, ells, poden ensenyar alguna cosa al tio Sergi que tantes coses els conta i tant recompta? I tant, perquè en provar a estar atent a tot, de tot poe...
La darrera va donar-se el dia més impensat. Divendres passat, dia de vaga feminista, antifeixista i antiracista... Als pobles on treballe, qui pot es queda a casa, acotxat o no pel pare i la mare. Fins i tot els protomasclistes, feixistes i racistes que pugueren haver-hi, faran per faltar a l'aula... Quedar-se a casa és un dir, també, hui que no fa tant d'aire...
La cosa és que en la darrera de les classes que em toca impartir, quan ja tot el món està ganós d'enviar-ho tot a l'ample i encetar el merescudíssim cap de setmana, m'arriben, ves per on, dos alumnes... Què fas amb ells, i ara que ens trobem a voltes de l'avaluació? Doncs escoltar-los...
I en parar l'orella i obrir l'escanner de la ment, em trobe com van mostrant-me els darrers avenços plàstics que han perpetrat i, a partir d'ací, un de tot admirable. D'entre tant, un espectacular vídeo que han enregistrat aquest matí m'atrapa... M'al·lucina el que aconsegueixen... No sé com, comencen a parlar-me de música i músiques... I resulta que hi ha un grup que els agrada moltíssim. Doncs..., i a què espereu a fer-me'l conéixer...?
Engeguem a l'ordinador la veu i la imatge, i es posen a navegar-se per un univers que em sobta al principi i que poc a poc va captant el meu interés a partir de jugar amb la curiositat que em queda...
Antílopez. No se m'oblida... Un humor musicat amb música humoritzada. Cosa bona el que sent, i també allò que escolte... Ells flipen en veure'm flipat... Sobretot els frapa que m'agrade el que els agrada, per més que dins seu ja sabien que, si m'ho xarraven, jo m'hi sumaria al seu joc...
Com tots els grups modernets d'ara, i més si duen tants anys trucant a tota porta per entrar-hi, s'autopresenten amb bombo i disseny... I molta referència televisoide, que és el que ara val...
Els ho podem perdonar, perquè les rimes s'ho valen...
Gràcies, cavallers sense cavall, per presentar-me'ls. Crec que ara quan acabe el maldecap avaluatiu, tinc molts nous versos per visitar, un tresor de content, vaja...