Ontinyent, a dos de març de 2019. Dissabte de Carnestoltes.
Anit, la confraria ontinyentina "Azotes a Jesúes en la Columna", l'estimat Pas dels Llauradors, va presentar el llibre que commemora el 75é aniversari de la creació de les seues actuals imatges processionals del Jesús dolent i els seus dos botxins. Unes esculptures de José Romero Tena que des de ben menut he temut quan passaven, mentre que, a un mateix temps, esporuguit les admirava. Abans, buscava sempre el tio Enrique Valera, més elegant que mai, com cada any, amb aquella ròssega negra llarguíssima. Sempre em gastava alguna brometa. Després, també eixia la tia Tonica, amb pinta i mantellina negra. No voràs cosa més de respecte aquella gent que tramuntava els carrers enduguent-se'ls al darrere, arrossegant-los. Tot plegat conformava en el meu imaginari infantil allò que tinc encara com bellesa d'arrel, la tradició que diuen, la meua pàtria veritable.
La sala del centre CaixaOntinyent plena a vessar, i la presentació ben curta, directa i ben dita, no debades la feia el meu confrare Alfred Bernabeu, cronista de la Vila Reial i director d'aquest projecte dels "Assotes"... A mena de programa festiu, amb salutacions incloses, es tracta d'una miscel·lània en què s'ha comptat, sobretot, amb la gent de la pròpia confraria, cosa que enriqueix la memòria col·lectiva del grup i l'eternitza en pàgines que romandran. A mi, evitador constants de protocols innecessaris i aimador dels que revitalitzen, m'ha captivat la felicitació de les monges Carmelites del Monestir de la Puríssima Sang. Elles acullen les imatges tot l'any i, a canvi, reben ajut i col·laboració d'aquesta confraria, i també d'aquelles que s'aixopluguen a la seua vora, com la mare del mateix monestir, la Capeta de la Sang, l'Ecce Homo, i la històrica i recent ensems del Crist de la Palma.
Encara no l'he llegit, però d'interés no me'n falta. La Quaresma és ben llarga i entre unes coses i altres, aprendré de la breu història de la Confraria que ha redactat el seu secretari Santiago Martínez Sanchis. Alfred Bernabeu ha escrit un article que promet ser d'allò més interessant si no ha escatimat veritats, cosa que en ell no és costum per fortuna: "Les relacions entre l'Ajuntament i l'Església: Ontinyent 1939-1944". Època bàsica en la refeta no només de l'actual patrimoni imatger de la Setmana Santa, sinó també del de les esglésies ontinyentines, amb Segrelles i Marià Benlliure pel mig...
Darrere apareix l'estudi que, per saber de la seua presència des d'un inici, més m'ha atret, tant que no podré llegir-la sinó rellegir-la. Vaig devorar-lo només arribar a casa... Ignasi Gironés Sarrió, de qui tant admire el seu treball restaurador (sobretot per la gràcia i l'ofici esmerçat en la meua i nostra Soledat), ha escrit "El conjunt escultòric de la Flagel·lació. L'obra de José Romero Tena a Ontinyent"... No s'ha limitat a parlar-ne de les imatges que conciten l'efemèride, sinó que s'ha allargat a fer una presentació atractivíssima de les obres d'aquest autor que hi ha Ontinyent i que, ignorant de mi, no arribava a relacionar del tot, i que m'ha suposat alguna autèntica sorpresa.
Després li arriba el torn al Macip de la Soledat..., a mi mateix. En coses d'aquestes ja no importen les licenciatures, les experiències..., el macipatge omple i m'omple... "A gran dolor, ròssega major". Una aproximació a les vestes tradiconals ontinyentines de la Setmana Santa". Que de què pensaves que podria parlar jo si no és d'aquell element que tant m'ha engrescat, des del major respecte, als Llauradors? Ja vaig dedicar fa molts anys un text sobre les ròssegues que vaig dedicar als meus tios. Ara m'he endinsat més encara en els trets històrics de la vesta, importantíssim vestigi temporal de les formes de dol foral valencià, i en el seu ús, représ o repropostat, cada vegada amb majors creixences.
I des d'ací, s'arrosseguen les memòries dels confrares: la mirada del Secretari d'Honor Joaquín Montés Aubán; les paraules dels processionants més grans, Carmen Revert i Vicente Sanchis; l'homenatge a Antonia Francés Pastor, ma tia i eterna presidenta...; un escrit de la família García - Olivares i una relació de les juntes directives i dels actuals confraresses i confrares, que donen pas a un seguit de fotografies dels actes d'aniversari ja celebrats i a la publicitat que ajuda a sufragar l'obra, que pot trobar-se en establiments relacionats amb la Confraria al preu simbòlic d'un euro, que, a més, és donat a Càritas d'Ontinyent.
La meua enhorabona és patent. Molt agraït els estic pel treball fet. Crec que són aquestes coses, ben espaiades i escasses per dissort, les que sí que contribueixen a fer més gran la gran desconeguda que és la Setmana Santa ontinyentina. I més agraït encara perquè hagen comptat amb mi. Em fou un treball difícil pels pesats condicionants que m'ocuparen l'estiu passat. Tot allò s'oblida en veure el resultat i l'alegria de la gent per qui va destinat l'esforç. És un goig saber que hi ha gent que, de veritat i de valent, es dedica a llaurar la nostra celebració passional.
