Ontinyent, a diumenge vint-i-quatre de febrer de 2019. Sant Sergi.
Puix senyor, a mi em posaren aquest nom perquè mon pare s'empenyà.
Diu que des de sempre havia volgut tindre un fill "Sergio". Fins i tot va haver de recular ma mare que volia posar-me no sé quin nom propi masculí de les pel·lícules de "Sissí Emperatriz", Paco Pepe crec... I ja és curiós que volent un "Sergio" ell fos el primer en dir-me "Sergi"... I va ser ell qui va fer per legalitzar-me'l en valencià quan va ser possible... Millor per a mi que no m'identificava per a res amb aquella "o" del diable més pijo...
Més curiós encara és que per la tradició aquella que el sant teu, si el nom està repetit, és el primer que s'escaiga en el calendari després del teu bateig, a mi m'hagués tocat estar sota la protecció del famós sant Rus Sergiei Radonejski, el famós anacoreta de l'ós, o encara millor, sota la d'un dels sants més controvertits del cristianisme, el marit de sant Bacus... Sí, els sants Sergi i Bacus, "casats" per l'església sota l'antiquíssim ritus de l'adelphpoiesis (i em perdones que t'enllace la wikipèdia, però és que expliquen d'allò més bé el ritual, però no els sentits d'aquella discutida cerimònia...), aquell que diuen que, acabat d'enviudar, corregué no-se-quantes mesures amb uns coturns amb els claus cap a dins, foradant-se els peus, i que acabà decapitat...
Com de nadó vaig patir un seguit de malalties, el meu bateig no va arribar fins el dia de Reis, així que el proper sant Sergi que hi venia, i que seria el de la meua onomàstica, va ser el de hui, aquell sant Sergi de la Capadòcia del qual només se sap del martiri... conten que l'any 304 va arribar a Cesàrea un governador nou par a l'Armènia i la Capadòcia. Es deia Saprici i estava encarregat per Dioclecià de perseguir tot cristià que se li posara per davant. En una cerimònia pròpia de la cultura romana, el tafaner de Sergi, eremita ancià, li retragué al Saprici que no obeira el déu dels Cristians. De sobte es posa a pregar i, en un no res, es clevillen i cauen les estàtues dels déus romans, i s'apaga el foc del sacrifici... Blasfèmia! I ja veus al Sergi arrestat, judicat, condemnat a mort, torturat i decapitat. Va ser soterrat a casa d'una dona pietosa.
El que no he entés mai és com diu la llegenda que el seu cos va acabar a... Badalona!
Joan Amades, encantat amb que hui també és sant Maties, i vinga sant Maties, se n'oblida de dir res, ell que ho xarrava tot...