Ontinyent, a dijous cinc de juliol de 2018.
Demà mateix arriba a Banyeres de Mariola el preciós Drac de la Llegenda... Ja han passat tres anys de la darrera visita, i no faltarem tampoc en aquesta ocasió. Cal donar-li la benvinguda que mereix, perquè du amb ell molta il·lusió i feina feta... Ja s'encarregarà sant Jordi de fer-li el convenient passó de vara a la setmana que ve. Jo, m'emocionaré de nou pensant que de la càlida sang de la fera, naixerà la primera rosa mariolenca...
Així, anava a copiar les cançons que tenen a veure amb el Drac per tal de passar-los-les a dos amiguets biaruts que demà vindran a acompanyar el seguici que farem... I de sobte, em diu algú de la Llegenda que ja les tenen passades a net. Bo, moltes gràcies per enviar-me-les. Ja que estic, i amb l'ajut també del llibret que acompanya el cd que va editar CaixaOntinyent, els les passe als xiquets i te les copie a tu també, per si de cas vols cantar des de ta casa, o si estàs prop, encara t'apuntes a la festassa de demà! Quina bona col·lecció que conformen...!
Cançó de la Llegenda
En un país molt llunyà,
hi havia un drac molt gran
que, una volta cada any,
li entrava molta fam. (bis)
Cada any feien eleccions
entre tots els habitants
i una donzella ha d'eixir
per calmar la fam del drac. (bis)
A la filleta del rei
també un any li va tocar,
i els habitants del país
molt tristos es van quedar. (bis)
Més la història va acabar
amb alegria per tots
quan sant Jordi va baixar
i del drac la va lliurar. (bis)
La melodia que l'acompanya és la de la cançó alemanya "El cucut bromista", ací la tens per si vols preparar-la... Si fa anys que la vàrem gravar...
Cançó del Drac
Sóc un drac molt famolenc.
Sóc el Drac,
i molt grosses tinc les dents,
i ben potents.
A la vila jo aniré
i donzelles menjaré;
ja us podeu preparar bé.
Sóc un drac molt famolenc.
Sóc el Drac,
i molt grosses tinc les dents.
Potser haja esdevingut la cançó més coneguda de l'obra. És tota una preciositat com la interpreta la banda de música, els dolçainers i el cor... Ve de l'Edat Mitjana, d'una cançó coneguda com "L'homme armée"...
Cançó dels xiquets valents
Amb espases i amb escuts
som els herois més forçuts.
Som valents i arriscats.
Vencerem a tots els dracs.
No ens fan por els teus grans ulls
ni la boca amb foc i fum.
No ens espanten tantes dents
assassines de la gent.
Quan ens veges avançar,
mil·lenari drac gegant,
pots posar-te a tremolar
perquè anem amb tu a acabar!
És una de les novetats de la passada edició de la Llegenda (2015), una vertadera preciositat...
Cançó del Drac antiga
Sóc el Drac fartaner i ferrabràs
que em menge les donzelletes com porrat.
Sóc el Drac fartaner, sóc el Drac ferrabràs,
sóc el Drac més fartaner i ferrabràs.
Com grans llunes plenes tinc els ulls
i la boca és com un peu sense fons,
i les dents són serres, i les dents són serres.
No hi haurà mai cap Drac més gran que jo!
Sóc el Drac més fort i més valent,
sóc el Drac que espanta a la gent.
Sóc el Superdrac, sóc el Superdrac.
Sóc el Drac més fort i més valent!
Aquesta cançó nord-americana sempre m'ha semblat genial de cantar. I amb aquesta lletra del Drac, és una passada. Au, pren la versió de l'inoblidable Xesco Boix per tal que t'hi acobles...
El Rock del Drac.
Ja ve per allà un Drac molt desmaiat,
buscant una donzella per poder menjar.
Tot el poble espera el desenllaç final...,
i a la Princeseta no poden ajudar.
El Drac, Drac, Drac,
ve per ací, ve per all``a
Ja ve per ací, ja ve per allà,
el Drac, Drac, Drac!
Ella està engronsant-se vestida de blau,
per la seua cara una llàgrima cau.
El Drac se li acosta, se la vol menjar,
i el poble cantant l'intenta despistar.
Aquesta cançó, l'original "per a cansar el Drac" de la Llegenda, ves-te'n a saber d'on se la traurien Jordi Garcia i companyia... Un rock tipus anys 50 que abelleix, i molt, ballar...
 |
| Ja fa tres anys de l'anterior i primer trasllat... |