"Pren Adam la poma tremolant, i apenes se'n menja un bocí, crida Déu amb gran còlera.
Deu: Adam, ubi es?
Adam (despullat): Oint, Senyor, la vostra veu, fugí trobant-me despullat.
Déu: Què estàs nu? Qui t'ha mostrat fer contra el manament meu?
Adam: Esta dona ho ha causat, que em donares per companya.
Eva: Puix tampoc la culpa és meua, que la serpent m'ha enganyat.
Déu (enutjat): Sobre els pits aniràs, serpent maleita, ton past serà, que menjaràs, la terra. Tindrà mon Fill la Mare tan beneita que et romprà el cap, i et darà mortal guerra. I tu, Eva, multiplicats seran tots parts a pena, i a ton marit seràs dona sotmesa. Esèterils anys, Adam, serà la teua estrena del teu pecat, i de sudor molt plena, i perque del pecat em pagues pesa, serà el teu cos llançat d'esta Devesa... (Déu crida l'Àngel). Àngel molt fort i preminent. Ministre meu imperial. Llanceu al desobedient Adam del Paradís terrenal.
Àngel: Adam. Jo et porte dolorosa embaixada. I et ve de part del Senyor Déu eternal. Diu que perdeu el Paradís terrenal, la qual ciutat tan malament haveu guardada..."
Ahir vaig disfrutar d'una vesprada aventada del Misteri d'Adam i Eva a la plaça de la Seu de Xàtiva. Vespra del Corpus. I heu ací, actualitzat, part del text final tradicional. D'ací, d'aquesta propaganda sociopolítica eclesial barroca de convenciment moralitzant i justificador cap el públic il·letrat és que provenen alguns dels mals que ara passem... No direu que l'escena no té tota la pinta d'un desnonament?