Ontinyent, a vint de novembre de 2017. Dilluns de Fira.
Quede constància. He rebut de la generositat de l'amic Pau Tomàs Ramis una d'aquelles petitetes joies que, a mena de floriues socioculturals, retraten passatges curiosos del nostre costumari, i amén.
Es tracta d'un opuscle, tret per l'Ajuntament de Llucmajor, el 2016, i redactat per Miquel Sbert i Garau, anomenat "El Sermó de l'Enganalla. Una festa d'interés cultural". Editat amb motiu de la incoació de l'expedient de declaració d'aquesta festa com interés cultural.
Va eixir la cosa de l'enviament d'una conversa que tinguérem a Reus estant, que, de passada, nomenàrem en ampla disquisició les festes de celebració de la Glòria de la Pasqua Florida, que tant em complauen. Va referir-me aquesta versió del "Risus Paschalis" que jo havia ja escoltat, però no relacionava amb el seu poble... I de què va la festa? Fliparàs... Matí de Pasqua, convent de Sant Bonaventura de Llucmajor. El religiós que fa el sermó cal que anuncie públicament que Jesucrist és resuscitat. L'organista, armat amb totes les tecles que fan moure l'ensordidora trompeteria, vol encalçar-lo tot impedint l'anunci. S'estableix llavors una lluita de rapideses i enginy atesa de prop per tot el poble, que no pararà de burxar per temps el perdedor... Com si foren les ballades aquelles en què un membre de la parella intenta enganyar l'altre perquè s'equivoque, xe!
Una estoneta de bon humor en llegir i un ver tresor dels de guardar.
Molt agraït reste...
"Estimats germans: abans de començar vull fer-vos unes advertències. La primera que diumenge que ve, si Déu ho vol i Maria, celebrarem, en el Santuari de Cura, missa solemne amb sermó. La segona, que a les vuit hi haurà comunió general. I la tercera... Jesús ha ressuscitat i el sermó ja està acabat. Regina Caeli, laetare, Allelluia... L'organista va quedar escoat!".