Ontinyent, a dijous setze de novembre de 2017.
La premsa... Be que s'han afanyat per fer-ne safareig. A mi, una de les coses que més gràcia m'ha fet és l'interés per quines han estat les primeres deu cançons, en valencià totes elles, que han emés en proves. No dubte del seu caràcter simbòlic, però d'ací a voler extraure ja tesis i tesines...
Sí que té molt de simbòlic el top ten de primeres cançons triades. Mira-ho tu mateix i dis-me...:
1.- "Al país de l'olivera", d'Obrint Pas.
2.- "Ànima blanca", d'El Diluvi.
3.- "Ara estem sols", de Zoo.
4.- "Malaguenya de Barxeta", de Pep Gimeno, "Botifarra".
5.- "La flama", d'Obrint Pas.
6.- "Colpeja fort", de la Gossa Sorda.
7.- "El camí de l'esperança", d'Arròs Caldós.
8.- "Cantaré Llibertat", de Carraixet.
9.- "M'aclame a tu", d'Ovidi Montllor.
10.- "La mar respira calma", de VerdCel.
No dóna per a massa el rànquing aquest... Si vols, hi ha molt d'establishment pseudoprogre, ara mateix interessat i remember justificatiu. Però sí, sembla que hi ha una mà darrere que ha buscat combinació d'estils i argumentació sociopolítica reivindicativa...
I tu, estàs d'acord amb aquestes cançons? N'haveres posat d'altres?
Jo ho tinc clar, i em sé i em confesse partidista. Hauria posat entre les primeres, sinó la primera, el "Romanç del Penyal i de l'Aitana" de Paco Muñoz.... Al pas que anem, Paco, tindràs tota, tota, tota la raó... Ni emetent només música en valencià, ni tenint el president de cara si és que el tenim, que ho dubte, posaran mai en la ràdio pública "Serra de Mariola"...