"Lo Peirot aixeca guerra", i fam, i pesta, i tal...

Bocairent, a dissabte vint-i-huit d'octubre de 2017.

Resulta que, de Reus, em vaig endur bona cosa de positivitats, entre elles un bon grapat de llibres, llibrets i llibrots, mirades distintes a diverses realitats festives i tradicionals que, en alguns casos, esperava trobar amb ganes per firar-me'ls. En altres, però, la sorpresa era gran en entrellucar-los entre tantes i tantes edicions cridaneres, que ni sabia que s'havia donat aquella mirada inesperada feta llibre. Veus?, és el millor, sorprendre't llavors en trobar i, ara, poc a poc, anar alegrant-te de la inversió feta en goig i coneixement que suposen, una vegada vagen destil·lant-me les idees, imatges i meravelles que els composen..., quan tinga temps suficient per anar passant pàgines...!

Hi ha una obra que ja me l'he vista. I àvidament, perquè en tenia ganes. es tracta d'una curiosa edició treta per l'Institu per al Desenvolupament i la promoció de l'Alt Pirineu i Aran / Institut entah Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran, Garsineu Edicions, Edicions Salòria i la Fundació Privada Artur Blasco per a la recerca i divulgació de la cultura popular i tradicional del Pirineu... Quins noms i quins objectius...! Es tracta d'un llibret i un cd. El llibret fou escrit per Maria Feliu i Torruella i Albert Villaró i Boix, i es diu Les cobles del Peirot. Un fil entre el passat i el present, i va ser editat allà pel 2012. El cd és un treball impressionant del senyor Artur Blasco, tret el 2011, dit Les cobles del Peirot.

Perquè ens entenguem ràpidament. Recordes aquelles cançonetes més o menys curtes que tenim a casa nostra en què anem anomenant pobles i els atribuïm trets d'allò més repunyeters mentre fem camí geogràfic? Sí, tipus aquella de 

aniré com un coet!".

Doncs bé. Imagina't tot un repertori de cobles ben tallades en què un personatge, el Peirot, es mostra dominador de pobles i ciutats pirinenques. Hi arriba i comença a fer malvestats, pasades, isetes, desolacions... El cd, per exemple, recull cobles que va anar arreplegant el senyor Artur Blasco, referent importantíssim de l'etnologia catalana, entre els anys 1982 i 2002 a les comarques de l'Alt Urgell, Pallars Sobirà i Jussà, l'Alta Ribagorça i Andorra. Només 67 de les 140 que va arreplegar i editar. 

En el llibret apareixen moltes més i se'n fa una distinció d'origen i una explicació senzilla per tal que fos una obra entenedora, fet que la fa massa senzilla en ocasions, i lleu, i poc rigorosa... Tot va partir, sembla ser, d'un mossén, Vidal d'Arcavell, que composà un bon grapat de cobles cap el 1760. Després, es publicaren cap el 1890 unes Cobles del Senyor Peyrot, i gràcies a la difusió actual, s'han popularitzat i fins i tot gogen de versions, alguna d'elles de mèrit com la que fan Carles Belda i Helena Casas en El disquet de Pomada (2001), altres, com la d'Orxata Soud System és ben interessant per aquells que els agrade aquest tipus de beguda isotònica estival...

LES COBLES DEL PEIROT CANTADES PER LO PEPE BRINGUÉ DE TÍRVIA (NASCUT A FARRERA DEL PALLARS) from JORDI SUÑÉ on Vimeo.

A mi, van sorprendre'm per la gràcia i la repunyeteria que vessaven a cada vers quan, a cada disc que adquiria del Pont d'Arcalís, n'afegien unes quantes, de cobles, amb instrumentació diversa. Sempre era allò de "a veure amb qui es fiquen ara i com s'ho empesquen perquè no resulte repetitiu". Una cosa semblant m'ha passat a mi amb aquesta gravació... A veure com..., però no, el fet que canten tantes veus distintes, i de tant distint tenor, i la distracció de les musiquelles pirinenques sonades amb rabequet de carabassa de tres cordes, ho fant tot molt cordial... 

I una de les versions que s'inclouen al final, la cantada per Carles A. Juste, a la manera del "garrotín" lleidatà, la trobe tan explicativa del tot plegat que te la passe ara mateix...

Que si captaire, que si secretari, que si bandoler... Es busca una personificació realista per a la idea del Peirot, un tòtem, una boira, una idea de fam i dol, de pobresa extrema, en que es treuen en dansa tòpics vells, se'n creen de nou i mentre es passegen la fam i el dol entre unes contrades i altres del Pirineu, va fent-se burla i catxassa de cadascuna d'elles i dels seus habitants. És un joc explèndid tot plegat, una joia patrimonial absoluta, espigolada d'ací i d'allí, que ara se'ns mostra completa quan, abans, era absolutament fragmentada. Que només arribava a l'horitzó de la memòria de cada cantador.